A quince días

Solstici de vida

Assenyalat dia d’ànsia primaveral

culminació de vetllades i emocions

del primer esguard a l’últim bes

la nostra història viva reverdeix.

Ho fa amb una gala de colors

amb la vostra afable companyia

en el millor paisatge d’aquesta vida

ho fa en un glever de flors.

És el solstici de la nostra existència

passejarem avant, cap a la saó

sense deixar d’aprendre amb passió

cultivant terra i lletra, solidària i certa,

per deixar d’herència.

Ni tan sols les muntanyes són eternes

la vida és neu de març i l’amor, fugaç.

Festegem-ho doncs amb alegria

que el millor amor, estimada Irina,

és el de cada dia !

Gerard T. R..
Març de 2008